Trobo que el que ens fa més mal com a humans és anar a la nostra, és a dir, no preocupar-se per els sufriments dels altres. Hi ha un mal entès a la nostra societat.Pensem que tenim dret a moltes coses,i que com més exigim els nostres drets, com més ens estimem llavors a nosaltres mateixos més feliços serem perquè lo important primer sóm nosaltres.S'ens ha educat com s'hi nosaltres fossim els reis de tot, que tot el que opinem tenim raó sí o sí i el del costat està equivocat. D'aquesta manera no construïrem un món millor...
Si cadascú s'estima massa a si mateix i només procura ser el millor, tenir les millors condicions de vida, ser exitòs,no hi ha lloc pels altres. Ningú es preocuparà per tant de l'altre i no obstant volem construïr un món millor i amb més pau.
No és una incoherència que ens fa definir els éssers humans a vegades com ximples? Volem un món millor però no fem cas de la persona que tenim al costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario