Em fa vergonya

A vegades crec que els humans sóm una mica incoherents, raono la meva afirmació.

Trobo que ens fa vergonya dir certes coses als amics quan sabem que no opinen al mateix: reflexionem molt què pensaran de nosaltres, com haurem quedat, el dia següent continuem romiant de l'efecte que haurà tingut aquella opinió que potser la meitat del grup d'amics no n'estaven d'acord,etc.Crec que està molt bé tenir el valor de dir el que pensem ja que la societat d'avui dia es deixa portar  molt pel "què diran" i no ho fa.

No obstant, tenim vergonya per unes coses i per d'altres no.

 

 

No ens fa vergonya vestir de qualsevol manera pel carrer.Trobo que sóm escèptics, és a dir, jo trobo "correcte" una actuació i per tant per mi ja és bona. Anar vestida ensenyant l'endemà encara que fasi calor no és correcte. Primer de tot, perquè no sóm qualsevol cosa, som persones, amb una dignitat.No obstant, estem en un món on tot si val.


Caiem en el pensament: "no n'hi ha per tant..." i raonant d'aquesta forma al final no acabem distinguint del què està bé del que està malament, del que és indecent del que és decent. Per què passa això? Per què relativitzem ,és a dir, creant cadascú la seva opinió sobre les seves actuacions desapareix un judici objectiu, caiem en el subjectivisme.

 

Anant el tema de la vergonya, és absurd que ens fasi vergonya dir les nostres opinions i no ens fasi vegonya no anar vestits adequadament pel carrer. Ara a l'estiu, em passejo pels carrers  i ja no es porten pantalons curts perquè fa calor, sino shorts. No es porten camises curtes sino tops, no vaig vestida sino que ho ensenyo tot.Penso que no ens fem respectar i després ens queixem de perquè no ens respecten o perquè aquell noi s'em queda mirant..